Devoir de Philosophie

CONJUGAISON DU VERBE: ADMONESTER

Publié le 01/07/2010

Extrait du document

Indicatif présent

 

j' admoneste

tu admonestes

il admoneste

nous admonestons

vous admonestez

ils admonestent

 

Indicatif imparfait

 

j' admonestais

tu admonestais

il admonestait

nous admonestions

vous admonestiez

ils admonestaient

 

Indicatif passé simple

 

j' admonestai

tu admonestas

il admonesta

nous admonestâmes

vous admonestâtes

ils admonestèrent

 

Indicatif futur simple

 

j' admonesterai

tu admonesteras

il admonestera

nous admonesterons

vous admonesterez

ils admonesteront

 

Indicatif passé composé

 

j' ai admonesté

tu as admonesté

il a admonesté

nous avons admonesté

vous avez admonesté

ils ont admonesté

 

Indicatif plus-que-parfait

 

j' avais admonesté

tu avais admonesté

il avait admonesté

nous avions admonesté

vous aviez admonesté

ils avaient admonesté

 

Indicatif passé antérieur

 

j' eus admonesté

tu eus admonesté

il eut admonesté

nous eûmes admonesté

vous eûtes admonesté

ils eurent admonesté

 

Indicatif futur antérieur

 

j' aurai admonesté

tu auras admonesté

il aura admonesté

nous aurons admonesté

vous aurez admonesté

ils auront admonesté

 

Subjonctif présent

 

que j' admoneste

que tu admonestes

qu'il admoneste

que nous admonestions

que vous admonestiez

qu'ils admonestent

 

Subjonctif imparfait

 

que j' admonestasse

que tu admonestasses

qu'il admonestât

que nous admonestassions

que vous admonestassiez

qu'ils admonestassent

 

Subjonctif passé

 

que j' aie admonesté

que tu aies admonesté

qu'il ait admonesté

que nous ayons admonesté

que vous ayez admonesté

qu'ils aient admonesté

 

Subjonctif plus-que-parfait

 

que j' eusse admonesté

que tu eusses admonesté

qu'il eût admonesté

que nous eussions admonesté

que vous eussiez admonesté

qu'ils eussent admonesté

 

Conditionnel présent

 

j' admonesterais

tu admonesterais

il admonesterait

nous admonesterions

vous admonesteriez

ils admonesteraient

 

Conditionnel passé forme 1

 

j' aurais admonesté

tu aurais admonesté

il aurait admonesté

nous aurions admonesté

vous auriez admonesté

ils auraient admonesté

 

Conditionnel passé forme 2

 

j' eusse admonesté

tu eusses admonesté

il eût admonesté

nous eussions admonesté

vous eussiez admonesté

ils eussent admonesté

 

Impératif présent

 

admoneste

admonestons

admonestez

 

 

 

 

Impératif passé

 

aie admonesté

ayons admonesté

ayez admonesté

 

 

 

 

Participe présent

 

admonestant

 

 

 

 

 

 

Participe passé

 

admonesté

ayant admonesté

« il a admonesté nous avons admonesté vous avez admonesté ils ont admonesté Indicatif plus-que-parfait j' avais admonesté tu avais admonesté il avait admonesté nous avions admonesté vous aviez admonesté ils avaient admonesté Indicatif passé antérieur j' eus admonesté tu eus admonesté il eut admonesté nous eûmes admonesté vous eûtes admonesté ils eurent admonesté Indicatif futur antérieur j' aurai admonesté tu auras admonesté il aura admonesté nous aurons admonesté vous aurez admonesté ils auront admonesté Subjonctif présent que j' admoneste que tu admonestes qu'il admoneste que nous admonestions que vous admonestiez qu'ils admonestent Subjonctif imparfait. »

↓↓↓ APERÇU DU DOCUMENT ↓↓↓

Liens utiles